Dietari de Josep Buján (1914-2010) durant la Guerra Civil.
Quan esclatà la guerra, Josep Buján i Duran estava fent el servei militar a Barcelona. La seva caserna no es va revoltar contra la República i els soldats, vestits de paisà, van poder marxar a casa.
A causa de les seves idees conservadores i religioses, el Tribunal Popular de Sant Joan Despí l'apressà i el condemnà a mort. Però va poder sortir en llibertat per mediació d'un familiar.
Intentà fugir a Mèxic i, al port, quan estava fent la cua per agafar el vaixell, va ser aturat i mobilitzat per incorporar-se a l'exèrcit republicà.
Josep Buján va anotar tot allò que li passà entre 1937 i 1939 en un petit diari; el seu pas pel front de guerra i a la rereguarda, la caiguda de Barcelona, la fugida a França i la seva entrada a la zona nacional per Hendaia.
En tornar a Sant Joan Despí, va ser anomenat Cap de la Falange.
San Juan Despí. Obras de defensa contra las inundaciones del río Llobregat. Informaciones de la prensa.
Recull d'escrits i plànols sobre les defenses fluvials al Llobregat per evitar els danys de les riuades. Inclou les sessions al Senat del Sr Maluquer.
Particel·la de Veladas de Aragón, obra de J. Anselm Clavé. En 1894 Àurea Rosa Clavé autoritzà a la Societat Coral Flora de Sant Joan Despí poder-la cantar.
Particel·la de Lo pom de flors, obra de J. Anselm Clavé. En 1894 Àurea Rosa Clavé autoritzà a la Societat Coral Flora de Sant Joan Despí poder-la cantar.
Nieves Camps Sans (Palamós 1905) es casà en 1923 amb Joan Humbert Clos i s’establiren a Figueres. Van tenir dos fills que van morir de ben petits. Joan Humbert s’incorporà a l’exèrcit republicà a final de 1938. La seva companyia va ser traslladada a Molins de Rei i morí en combat a Sant Joan Despí durant els enfrontaments del 25 de gener de 1939.
Nieves Camps va enviar aquesta carta a l'alcalde de Sant Joan Despí demanant informació sobre el seu marit. Creu que és mort.
No consta cap resposta i, encara que el testimoni d'Ismael Guàrdia, fill de l'enterrador, assenyala que anys després una família de Girona va exhumar el cos d'un d'aquests soldats, no ho podem confirmar.
Nieves Camps es tornà a casar i en 1958 s'hi traslladà a viure a França.
Primer inventari de documents a Sant Joan Despí, de 1854. Tot just començava el Bienni Progressista i les forces progressistes aconsegueixen el poder polític tant en l'àmbit nacional com municipal. A Sant Joan Despí implicà un canvi de consistori, però l'alcalde que havia de deixar el càrrec, Ramon Rof, es resistia i va haver d'intervenir el mateix governador civil per restablir l'ordre. Quan finalment es fa aquest relleu, no troben cap document a l'ajuntament. El nou alcalde, Pablo Amigó, els ha de reclamar a l'anterior secretari que, en entregar-los, fa una relació dels documents; es pot considerar el primer inventari de l'Arxiu.
