Caterina, vídua de Pere Joan Vendrell de Sant Joan Despí, pertanyent a la diòcesi de Barcelona, Joan Vendrell, fill de Pere Joan i Caterina, juntament amb la seva esposa Marianna, amb aquesta acta van augmentar una venda anterior a favor de l'església de Sant Miquel de Barcelona i van vendre un censal mort del valor de 60 lliures barcelonines amb pensió anual de 60 sous barcelonins.
El 6 de maig de 1575, a Barcelona, Melcior Vendrell, el seu fill Pere Joan Vendrell i Caterina Vendrell havien venut a la mateixa església un censal mort del valor de 150 lliures barcelonines i pensió anual de 150 sous barcelonins, amb el document produït pel notari Baltasar Puigianer de Barcelona –avui és el pergamí conservat a l'Arxiu Municipal de Sant Joan Despí amb referència núm. 15750506–..
Aquest augment es vinculava a les cases posseïdes a la mateixa parròquia per Joan Vendrell amb tots els drets, rendes i pertinences corresponent.
Una part de l'obligació esmentada eren dos terrenys: un es trobava a prop de l'església de Sant Joan Despí i confinava a l'est amb les finques de l'església i a l'oest amb el camí reial i les mateixes finques parroquials. Un altre, de mitja mujada, se situava sota el camí reial, i confinava a l'est amb les finques d'Eulàlia Capmany, aquelles de Joan Figueres i aquelles de na Pujades, alou del cavaller Bernat Terre. El mateix terreny confinava a l'oest amb les finques de Pere Alaric.
Els dos terrenys eren alous de l'església de Sant Joan Despí, per la qual cosa cada any els possessors de la terra eren obligats a correspondre un cens anual de 10 sous a l'església el dilluns de resurrecció. Aquesta possessió pertanyia a Joan Vendrell, assenyalat com a fill i hereu de Pere Pere Joan Vendrell al testament de 24 de maig de 1530, emès a Sant Joan Despí pel notari Joan Batlle. Així mateix, Pere Joan Vendrell la posseïa com a fill i hereu de Melcior Vendrell, a la vegada successor de Jaume Vendrell, com s'esmentava al testament de 24 de setembre de 1489, signat a Sant Joan Despí. Jaume Vendrell havia comprat el censal a Bernat Montpaó el 17 de maig de 1496, amb acta emesa pel notari Jaume Vilar –avui és el pergamí conservat a l'Arxiu Municipal de Sant Joan Despí amb referència núm. 14960517–.
Una altra part de les propietats obligades eren quatre terrenys: un abans sense cultivar i ara amb vinyes, de dues mujades, es deia Sobirades; un altre confinava a l'est amb les finques d'Andreu Mestre, aquelles d'Isabel de Cruïlles, esposa del cavaller Francesc de Cruïlles i filla del cavaller Pere Soler, i a l'oest amb les finques de Bartomeu Arenell, abans d'Antoni Cavaller, i aquelles del torrent Gratamons; el tercer terreny, abans sense cultivar i ara amb vinyes, de tres mujades, confinava a l'est amb les finques de Pere Celoni, abans de Francina Poqueta, aquelles de Bernat Oliver de Mataró, alou de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, i aquelles dels hereus d'Andreu Mestre i Jaume Costa. El mateix terreny confinava a l'oest amb les finques del torrent Gratamons.
Aquests terrenys eren alous del monestir de Sant Pere de les Puel•les de Barcelona, per la qual cosa cada any els possessors de la terra eren obligats a correspondre un cens anual total de 8 sous i 6 diners a l'abadessa el dilluns de resurrecció. Aquestes possessions pertanyien a Joan Vendrell, com a fill i hereu de Pere Joan Vendrell. Així mateix, Pere Joan Vendrell les tenia com a fill i hereu de Melcior Vendrell, a la vegada successor de Jaume Vendrell, que havia comprat el censal a l'abadessa de Sant Pere de les Puel•les Constança Pagaria amb l'acta signada a Barcelona el 21 d'abril de 1497 pel notari barceloní Joan Faner.
Finalment, l'últim terreny, de dues mujades, se situava a la mateixa parròquia de Sant Joan Despí en un lloc que confinava a l'est amb les finques de Gabriel Pujades i a l'oest amb el riu Llobregat, les finques dels hereus d'Antoni Llunell i aquelles dels successors de Jaume Martí. La mateixa possessió era alou del presbiteri de Santa Maria i Eulàlia de Barcelona, per la qual cosa cada any els possessors de la terra eren obligats a correspondre un cens anual de 5 sous durant la festa de Sant Miquel al setembre. Aquest va ser venut a Jaume Vendrell, en canvi, per Damià Sans com a procurador del presbiteri de Santa Maria i Eulàlia de Barcelona el 6 de desembre de 1513, amb document emès pel notari Bartomeu Torrent.
Amb aquesta acta es va renunciar a tota llei, constitució, costum o epístola pontifical contrària i Joan Vendrell va signar el 10 de setembre de 1595, en presència del ferrer Jaume Rondó i de l'escrivà Mateu Corco, ambdós de Barcelona. El 20 de setembre de 1595 la seva dona Marianna Vendrell va signar en presència dels testimonis Jaume Rondó i Joan Pujol, originari d'Altafulla i ciutadà de Barcelona. L'1 d'octubre de 1595 Caterina Vendrell va signar en presència d'Alexandre DezTorrent i Joan Català, ambdós de Barcelona.
Van signar també Magdalena, abadessa de Sant Pere de les Puel•les, Bernat Loteres, rector de Sant Pere de les Puel•les, Maria Carbonell, monja de Sant Pere de les Puel•les, Jaume Mas i Joan Pere Pamer, procuradors del paborde de Barcelona i rector de l'església de Sant Joan Despí Pere Borrell amb procura del notari barceloní Joan Ala, datada el 22 de novembre de 1594.
Al final del document es va establir que una part d'aquesta venda, corresponent a 50 lliures, seria donada a Elisabet Vendrell, filla de Pere Joan i Caterina, i al seu futur marit Miquel Soler, respectant d'aquesta manera les disposicions de les capitulacions matrimonials. L'església de Sant Miquel de Barcelona, a través dels preveres i procuradors Miquel Anglada i Joan Vilar, va donar les 10 lliures restants a Caterina Vendrell, Joan Vendrell i Marianna Vendrell el mateix dia de l'acta. El rebut va ser signat per Joan Vendrell 10 de setembre de 1595, en presència de Jaume Rondó i Mateu Corco. El 20 de setembre de 1595 la seva dona Marianna va signar el rebut en presència dels testimonis Jaume Rondó i Joan Pujol. Finalment, l'1 d'octubre de 1595 Caterina Vendrell va signar en presència d'Alexandre DezTorrent i Joan Català.
Va signar i tancar l'acta el notari públic Joan Esteve Mir de Barcelona.
