Cadastre 1736

Jaume Vendrell i la seva dona Antònia, ambdós de la parròquia de Sant Joan Despí, pertanyent a la diòcesi de Barcelona, amb aquesta acta van comprar a Bernat Montpaó, ciutadà de Barcelona i venedor de draps de lli, abans habitant de la vila de Mataró, un censal mort. Aquest censal tenia un valor de 28 lliures barcelonines i una pensió anual de 28 sous barcelonins i va ser venut amb tots els drets, rendes i pertinences corresponent. La validesa de l'acta de venda era perpetua i transmissible als hereus futurs de Jaume i Antònia Vendrell. El censal es vinculava a les cases posseïdes a la mateixa parròquia amb dos terrenys: un es trobava a prop de l'església de Sant Joan Despí i confinava a l'est amb les finques de l'església i a l'oest amb el camí reial i les mateixes finques parroquials. L'altre, de mitja mujada, se situava sota el camí reial, i confinava a l'est amb les finques d'Eulàlia Capmany i aquelles de na Pujades, alou del cavaller Bernat Terre. El mateix terreny confinava a l'oest amb les finques de Pere Alaric. Els dos terrenys eren alous de l'església de Sant Joan Despí, per la qual cosa cada any els possessors de la terra eren obligats a correspondre un cens anual de 10 sous a l'església el dilluns de resurrecció. Joan Pineda de Sant Boi de Llobregat i Joan Vendrell van ser nomenats com a fiadors i es va renunciar a tota llei, constitució, costum o epístola pontifical contrària. Es va establir que l'acta seria preconitzat trenta dies després i que l'obligació de les cases i terrenys es feria efectiva d'aquí a sis mesos a partir de la data d'emissió del document. Jaume Vendrell i el fiador Joan Vendrell van signar el 17 de maig de 1496 en presència dels testimonis Antoni Cavaller, teixidor de draps de lli i ciutadà barceloní, Antoni Palau i Joan Polo, ambdós escrivans de Barcelona. El 18 de maig de 1496 Antònia Vendrell i el fiador Joan Pineda van signar en presència dels testimonis Miquel Alemany, guarnimenter i ciutadà barceloní, i el mateix Joan Polo. El rector de l'església de Sant Joan Despí, Pere Ramon Soteres va signar l'acta també i finalment el notari públic Jaume Vilar de Barcelona va signar i tancar el document.

Jaume Vendrell de Sant Joan Despí i la seva dona Antònia van vendre a Bernat Loteres, prevere de Barcelona i rector de l'església de Sant Joan Despí, pertanyent a la diòcesi de Barcelona, un censal mort del valor de 40 lliures barcelonines amb una pensió anual de 40 sous barcelonins, obligant les cases posseïdes a la mateixa parròquia per Jaume Vendrell amb tots els drets, rendes i pertinences corresponent. Una part de l'obligació esmentada eren dos terrenys: un es trobava a prop de l'església de Sant Joan Despí i confinava a l'est amb les finques de l'església i a l'oest amb el camí reial i les mateixes finques parroquials. Un altre, de mitja mujada, se situava sota el camí reial, i confinava a l'est amb les finques d'Eulàlia Capmany, aquelles de Joan Figueres i aquelles de na Pujades, alou del cavaller Bernat Terre. El mateix terreny confinava a l'oest amb les finques de Pere Alaric. Els dos terrenys eren alous de l'església de Sant Joan Despí, per la qual cosa cada any els possessors de la terra eren obligats a correspondre un cens anual de 10 sous a l'església el dilluns de resurrecció. Aquesta possessió pertanyia a Jaume Vendrell, atès que havia comprat el censal a Bernat Montpaó el 17 de maig de 1496, amb acta emesa pel notari Jaume Vilar –avui és el pergamí conservat a l'Arxiu Municipal de Sant Joan Despí amb referència núm. 14960517–. Una altra part de les propietats obligades eren quatre terrenys: un abans sense cultivar i ara amb vinyes, de dues mujades, es deia Sobirades; un altre confinava a l'est amb les finques d'Andreu Mestre, aquelles d'Isabel de Cruïlles, esposa del cavaller Francesc de Cruïlles i filla del cavaller Pere Soler, i a l'oest amb les finques de Bartomeu Arenell, abans d'Antoni Cavaller, i aquelles del torrent Gratamons; el tercer terreny, abans sense cultivar i ara amb vinyes, de tres mujades, confinava a l'est amb les finques de Pere Celoni, abans de Francina Poqueta, aquelles de Bernat Oliver de Mataró, alou de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, i aquelles dels hereus d'Andreu Mestre i Jaume Costa. El mateix terreny confinava a l'oest amb les finques del torrent Gratamons. Aquests terrenys eren alous del monestir de Sant Pere de les Puel•les de Barcelona, per la qual cosa cada any els possessors de la terra eren obligats a correspondre un cens anual total de 8 sous i 6 diners a l'abadessa el dilluns de resurrecció. Aquestes possessions pertanyien a Jaume Vendrell, que havia comprat el censal a l'abadessa de Sant Pere de les Puel•les Constança Pagaria amb l'acta signada a Barcelona el 21 d'abril de 1497 pel notari barceloní Joan Faner. Finalment, l'últim terreny, de dues mujades, se situava a la mateixa parròquia de Sant Joan Despí en un lloc que confinava a l'est amb les finques de Gabriel Pujades i a l'oest amb el riu Llobregat, les finques dels hereus d'Antoni Llunell i aquelles dels successors de Jaume Martí. La mateixa possessió era alou del presbiteri de Santa Maria i Eulàlia de Barcelona, per la qual cosa cada any els possessors de la terra eren obligats a correspondre un cens anual de 5 sous durant la festa de Sant Miquel al setembre. Aquest va ser venut a Jaume Vendrell per Damià Sans com a procurador del presbiteri de Santa Maria i Eulàlia de Barcelona el 6 de desembre de 1513, amb document emès pel notari Bartomeu Torrent. Jaume Vendrell va signar el 26 de novembre de 1516 en presència de Francesc Ferrer, canonge de la seu, Miquel Cellers i Gregori Ballester, ambdós escrivans de Barcelona. Antònia Vendrell va signar l'1 de desembre de 1516 en presència dels mateixos testimonis. Van signar també Bernat Loteres, rector de l'església de Sant Joan Despí, Damià Sans, prevere de Santa Maria i Eulàlia de Barcelona, Constança Pagaria, abadessa de Sant Pere de les Puel•les de Barcelona, Gerònima Pujol, monja de Sant Pere de les Puel•les, Elisabet Vendrell alias Soler. L'església de Sant Joan Despí, a través de la Taula de Canvi de Barcelona, els administradors de l'hospital de la Santa Creu i la lluïció d'un censal de 28 lliures barcelonines, va donar les 40 lliures a Jaume i Antònia Vendrell el mateix dia de l'acta. El rebut va ser signat per Jaume Vendrell el 26 de novembre de 1516 en presència de Francesc Ferrer, canonge de la seu, Miquel Cellers i Gregori Ballester, ambdós escrivans de Barcelona. Finalment, l'1 de desembre de 1516 Antònia Vendrell va signar en presència dels mateixos testimonis. El notari públic Galceran Balaguer de Barcelona va signar i tancar l'acte i va registrar l'escriptura del censal al quarte llibre de censals i violaris de Barcelona. Al final del document es va anotar que el censal esmentat va ser lluït pel rector i la comunitat de l'església de Sant Miquel de Barcelona pel mateix preu amb el qual Melcior Vendrell l'havia venut el 6 de maig de 1575 a Barcelona amb el document produït pel notari barceloní Baltasar Puigianer –avui és el pergamí conservat a l'Arxiu Municipal de Sant Joan Despí amb referència núm. 15750506–.

El 6 de maig de 1575, a Barcelona, Melcior Vendrell, el seu fill Pere Joan Vendrell juntament amb la seva esposa Caterina Vendrell van vendre a l'església de Sant Miquel de Barcelona un censal mort del valor de 150 lliures barcelonines i pensió anual de 150 sous barcelonins. Aquest censal es vinculava a les cases posseïdes a la mateixa parròquia per Melcior Vendrell amb tots els drets, rendes i pertinences corresponent. Una part de l'obligació esmentada eren dos terrenys: un es trobava a prop de l'església de Sant Joan Despí i confinava a l'est amb les finques de l'església i a l'oest amb el camí reial i les mateixes finques parroquials. Un altre, de mitja mujada, se situava sota el camí reial, i confinava a l'est amb les finques d'Eulàlia Capmany, aquelles de Joan Figueres i aquelles de na Pujades, alou del cavaller Bernat Terre. El mateix terreny confinava a l'oest amb les finques de Pere Alaric. Els dos terrenys eren alous de l'església de Sant Joan Despí, per la qual cosa cada any els possessors de la terra eren obligats a correspondre un cens anual de 10 sous a l'església el dilluns de resurrecció. Aquesta possessió pertanyia a Melcior Vendrell, com a fill i successor de Jaume Vendrell, com s'esmentava al testament de 24 de maig de 1530, signat a Sant Joan Despí pel notari Joan Batlle. Jaume Vendrell havia comprat el censal a Bernat Montpaó el 17 de maig de 1496, amb acta emesa pel notari Jaume Vilar –avui és el pergamí conservat a l'Arxiu Municipal de Sant Joan Despí amb referència núm. 14960517–. Una altra part de les propietats obligades eren quatre terrenys: un abans sense cultivar i ara amb vinyes, de dues mujades, es deia Sobirades; un altre confinava a l'est amb les finques d'Andreu Mestre, aquelles d'Isabel de Cruïlles, esposa del cavaller Francesc de Cruïlles i filla del cavaller Pere Soler, i a l'oest amb les finques de Bartomeu Arenell, abans d'Antoni Cavaller, i aquelles del torrent Gratamons; el tercer terreny, abans sense cultivar i ara amb vinyes, de tres mujades, confinava a l'est amb les finques de Pere Celoni, abans de Francina Poqueta, aquelles de Bernat Oliver de Mataró, alou de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, i aquelles dels hereus d'Andreu Mestre i Jaume Costa. El mateix terreny confinava a l'oest amb les finques del torrent Gratamons. Aquests terrenys eren alous del monestir de Sant Pere de les Puel•les de Barcelona, per la qual cosa cada any els possessors de la terra eren obligats a correspondre un cens anual total de 8 sous i 6 diners a l'abadessa el dilluns de resurrecció. Aquestes possessions pertanyien a Melcior Vendrell, com a hereu de Jaume Vendrell, que havia comprat el censal a l'abadessa de Sant Pere de les Puel•les Constança Pagaria amb l'acta signada a Barcelona el 21 d'abril de 1497 pel notari barceloní Joan Faner. Finalment, l'últim terreny, de dues mujades, se situava a la mateixa parròquia de Sant Joan Despí en un lloc que confinava a l'est amb les finques de Gabriel Pujades i a l'oest amb el riu Llobregat, les finques dels hereus d'Antoni Llunell i aquelles dels successors de Jaume Martí. La mateixa possessió era alou del presbiteri de Santa Maria i Eulàlia de Barcelona, per la qual cosa cada any els possessors de la terra eren obligats a correspondre un cens anual de 5 sous durant la festa de Sant Miquel al setembre. Aquest va ser venut a Jaume Vendrell, en canvi, per Damià Sans com a procurador del presbiteri de Santa Maria i Eulàlia de Barcelona el 6 de desembre de 1513, amb document emès pel notari Bartomeu Torrent. Amb aquesta acta es va renunciar a tota llei, constitució, costum o epístola pontifical contrària. Melcior Vendrell, Pere Joan Vendrell i Caterina Vendrell van signar el 6 de maig de 1575, en presència dels testimonis Joan Carbonell i Antoni Rossell, escrivans de Barcelona. Van signar també Francesc Terre, prevere de la seu de Barcelona i rector de l'església de Sant Joan Despí, Anna del Bosc, abadessa de Sant Pere de les Puel•les de Barcelona, Gerònima Pujol i ... Torres, monges de Sant Pere de les Puel•les. El 3 de maig de 1575 Lluís Miquel Bartomeu, prevere de Santa Maria i Eulàlia de Barcelona, va signar en presència del clergue Antoni Morer, de l'escrivà Pere Roig i del notari públic Onofre Alonso. Va signar i tancar l'acta el notari públic Baltasar Puigiener de Barcelona.

Caterina, vídua de Pere Joan Vendrell de Sant Joan Despí, pertanyent a la diòcesi de Barcelona, Joan Vendrell, fill de Pere Joan i Caterina, juntament amb la seva esposa Marianna, amb aquesta acta van augmentar una venda anterior a favor de l'església de Sant Miquel de Barcelona i van vendre un censal mort del valor de 60 lliures barcelonines amb pensió anual de 60 sous barcelonins. El 6 de maig de 1575, a Barcelona, Melcior Vendrell, el seu fill Pere Joan Vendrell i Caterina Vendrell havien venut a la mateixa església un censal mort del valor de 150 lliures barcelonines i pensió anual de 150 sous barcelonins, amb el document produït pel notari Baltasar Puigianer de Barcelona –avui és el pergamí conservat a l'Arxiu Municipal de Sant Joan Despí amb referència núm. 15750506–.. Aquest augment es vinculava a les cases posseïdes a la mateixa parròquia per Joan Vendrell amb tots els drets, rendes i pertinences corresponent. Una part de l'obligació esmentada eren dos terrenys: un es trobava a prop de l'església de Sant Joan Despí i confinava a l'est amb les finques de l'església i a l'oest amb el camí reial i les mateixes finques parroquials. Un altre, de mitja mujada, se situava sota el camí reial, i confinava a l'est amb les finques d'Eulàlia Capmany, aquelles de Joan Figueres i aquelles de na Pujades, alou del cavaller Bernat Terre. El mateix terreny confinava a l'oest amb les finques de Pere Alaric. Els dos terrenys eren alous de l'església de Sant Joan Despí, per la qual cosa cada any els possessors de la terra eren obligats a correspondre un cens anual de 10 sous a l'església el dilluns de resurrecció. Aquesta possessió pertanyia a Joan Vendrell, assenyalat com a fill i hereu de Pere Pere Joan Vendrell al testament de 24 de maig de 1530, emès a Sant Joan Despí pel notari Joan Batlle. Així mateix, Pere Joan Vendrell la posseïa com a fill i hereu de Melcior Vendrell, a la vegada successor de Jaume Vendrell, com s'esmentava al testament de 24 de setembre de 1489, signat a Sant Joan Despí. Jaume Vendrell havia comprat el censal a Bernat Montpaó el 17 de maig de 1496, amb acta emesa pel notari Jaume Vilar –avui és el pergamí conservat a l'Arxiu Municipal de Sant Joan Despí amb referència núm. 14960517–. Una altra part de les propietats obligades eren quatre terrenys: un abans sense cultivar i ara amb vinyes, de dues mujades, es deia Sobirades; un altre confinava a l'est amb les finques d'Andreu Mestre, aquelles d'Isabel de Cruïlles, esposa del cavaller Francesc de Cruïlles i filla del cavaller Pere Soler, i a l'oest amb les finques de Bartomeu Arenell, abans d'Antoni Cavaller, i aquelles del torrent Gratamons; el tercer terreny, abans sense cultivar i ara amb vinyes, de tres mujades, confinava a l'est amb les finques de Pere Celoni, abans de Francina Poqueta, aquelles de Bernat Oliver de Mataró, alou de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, i aquelles dels hereus d'Andreu Mestre i Jaume Costa. El mateix terreny confinava a l'oest amb les finques del torrent Gratamons. Aquests terrenys eren alous del monestir de Sant Pere de les Puel•les de Barcelona, per la qual cosa cada any els possessors de la terra eren obligats a correspondre un cens anual total de 8 sous i 6 diners a l'abadessa el dilluns de resurrecció. Aquestes possessions pertanyien a Joan Vendrell, com a fill i hereu de Pere Joan Vendrell. Així mateix, Pere Joan Vendrell les tenia com a fill i hereu de Melcior Vendrell, a la vegada successor de Jaume Vendrell, que havia comprat el censal a l'abadessa de Sant Pere de les Puel•les Constança Pagaria amb l'acta signada a Barcelona el 21 d'abril de 1497 pel notari barceloní Joan Faner. Finalment, l'últim terreny, de dues mujades, se situava a la mateixa parròquia de Sant Joan Despí en un lloc que confinava a l'est amb les finques de Gabriel Pujades i a l'oest amb el riu Llobregat, les finques dels hereus d'Antoni Llunell i aquelles dels successors de Jaume Martí. La mateixa possessió era alou del presbiteri de Santa Maria i Eulàlia de Barcelona, per la qual cosa cada any els possessors de la terra eren obligats a correspondre un cens anual de 5 sous durant la festa de Sant Miquel al setembre. Aquest va ser venut a Jaume Vendrell, en canvi, per Damià Sans com a procurador del presbiteri de Santa Maria i Eulàlia de Barcelona el 6 de desembre de 1513, amb document emès pel notari Bartomeu Torrent. Amb aquesta acta es va renunciar a tota llei, constitució, costum o epístola pontifical contrària i Joan Vendrell va signar el 10 de setembre de 1595, en presència del ferrer Jaume Rondó i de l'escrivà Mateu Corco, ambdós de Barcelona. El 20 de setembre de 1595 la seva dona Marianna Vendrell va signar en presència dels testimonis Jaume Rondó i Joan Pujol, originari d'Altafulla i ciutadà de Barcelona. L'1 d'octubre de 1595 Caterina Vendrell va signar en presència d'Alexandre DezTorrent i Joan Català, ambdós de Barcelona. Van signar també Magdalena, abadessa de Sant Pere de les Puel•les, Bernat Loteres, rector de Sant Pere de les Puel•les, Maria Carbonell, monja de Sant Pere de les Puel•les, Jaume Mas i Joan Pere Pamer, procuradors del paborde de Barcelona i rector de l'església de Sant Joan Despí Pere Borrell amb procura del notari barceloní Joan Ala, datada el 22 de novembre de 1594. Al final del document es va establir que una part d'aquesta venda, corresponent a 50 lliures, seria donada a Elisabet Vendrell, filla de Pere Joan i Caterina, i al seu futur marit Miquel Soler, respectant d'aquesta manera les disposicions de les capitulacions matrimonials. L'església de Sant Miquel de Barcelona, a través dels preveres i procuradors Miquel Anglada i Joan Vilar, va donar les 10 lliures restants a Caterina Vendrell, Joan Vendrell i Marianna Vendrell el mateix dia de l'acta. El rebut va ser signat per Joan Vendrell 10 de setembre de 1595, en presència de Jaume Rondó i Mateu Corco. El 20 de setembre de 1595 la seva dona Marianna va signar el rebut en presència dels testimonis Jaume Rondó i Joan Pujol. Finalment, l'1 d'octubre de 1595 Caterina Vendrell va signar en presència d'Alexandre DezTorrent i Joan Català. Va signar i tancar l'acta el notari públic Joan Esteve Mir de Barcelona.

Angelina Mestre era vídua i hereva d'Antoni Mestre, pagès de la parròquia de Sant Joan Despí, pertanyent a la diòcesi de Barcelona. Quan va morir, les filles Eulàlia i Violant eren menors i per poder accedir a l'herència s'havien de nomenar tutors o curadors. Al testament d'Angelina era Eulàlia l'hereva universal, mentre que a l'altra filla Violant havia llegat 40 lliures barcelonines. El veguer de Barcelona Miquel Vallseca va contestar amb aquesta acta a la súplica d'Eulàlia i juntament amb el doctor en lleis i conseller Josep Muntaner va nomenar Pere Joan Soler i Jaume Montserrat com a tutors i curadors temporals de les dues filles d'Angelina amb tots els drets i poders del càrrec, renunciant a tota llei, constitució, costum o epístola pontifical contrària. Al mateix temps va nomenar Llàtzer Millá i Joan Sirera de Barcelona com a fiadors.

Padró 1906 - Carrer Ribas

Padró 1906 - Carrer Princesa

Padró 1906 - Carrer Migdia

Padró 1906 - Carrer Major

Padró 1906 - Carrer d'Isabel

Padró 1906 - Carrer d'Espanya

Padró 1906 - Carrer del Camp

Padró 1906 - Carrer del Eixample

Padró 1906 - Carrer de la Plaça

Padró 1906 - Carrer de les Begudas

Padró 1906 - Carrer de l'Esglèsia - Carrer de Torrent Negre