El 6 de maig de 1575, a Barcelona, Melcior Vendrell, el seu fill Pere Joan Vendrell juntament amb la seva esposa Caterina Vendrell van vendre a l'església de Sant Miquel de Barcelona un censal mort del valor de 150 lliures barcelonines i pensió anual de 150 sous barcelonins. Aquest censal es vinculava a les cases posseïdes a la mateixa parròquia per Melcior Vendrell amb tots els drets, rendes i pertinences corresponent.
Una part de l'obligació esmentada eren dos terrenys: un es trobava a prop de l'església de Sant Joan Despí i confinava a l'est amb les finques de l'església i a l'oest amb el camí reial i les mateixes finques parroquials. Un altre, de mitja mujada, se situava sota el camí reial, i confinava a l'est amb les finques d'Eulàlia Capmany, aquelles de Joan Figueres i aquelles de na Pujades, alou del cavaller Bernat Terre. El mateix terreny confinava a l'oest amb les finques de Pere Alaric.
Els dos terrenys eren alous de l'església de Sant Joan Despí, per la qual cosa cada any els possessors de la terra eren obligats a correspondre un cens anual de 10 sous a l'església el dilluns de resurrecció. Aquesta possessió pertanyia a Melcior Vendrell, com a fill i successor de Jaume Vendrell, com s'esmentava al testament de 24 de maig de 1530, signat a Sant Joan Despí pel notari Joan Batlle. Jaume Vendrell havia comprat el censal a Bernat Montpaó el 17 de maig de 1496, amb acta emesa pel notari Jaume Vilar –avui és el pergamí conservat a l'Arxiu Municipal de Sant Joan Despí amb referència núm. 14960517–.
Una altra part de les propietats obligades eren quatre terrenys: un abans sense cultivar i ara amb vinyes, de dues mujades, es deia Sobirades; un altre confinava a l'est amb les finques d'Andreu Mestre, aquelles d'Isabel de Cruïlles, esposa del cavaller Francesc de Cruïlles i filla del cavaller Pere Soler, i a l'oest amb les finques de Bartomeu Arenell, abans d'Antoni Cavaller, i aquelles del torrent Gratamons; el tercer terreny, abans sense cultivar i ara amb vinyes, de tres mujades, confinava a l'est amb les finques de Pere Celoni, abans de Francina Poqueta, aquelles de Bernat Oliver de Mataró, alou de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, i aquelles dels hereus d'Andreu Mestre i Jaume Costa. El mateix terreny confinava a l'oest amb les finques del torrent Gratamons.
Aquests terrenys eren alous del monestir de Sant Pere de les Puel•les de Barcelona, per la qual cosa cada any els possessors de la terra eren obligats a correspondre un cens anual total de 8 sous i 6 diners a l'abadessa el dilluns de resurrecció. Aquestes possessions pertanyien a Melcior Vendrell, com a hereu de Jaume Vendrell, que havia comprat el censal a l'abadessa de Sant Pere de les Puel•les Constança Pagaria amb l'acta signada a Barcelona el 21 d'abril de 1497 pel notari barceloní Joan Faner.
Finalment, l'últim terreny, de dues mujades, se situava a la mateixa parròquia de Sant Joan Despí en un lloc que confinava a l'est amb les finques de Gabriel Pujades i a l'oest amb el riu Llobregat, les finques dels hereus d'Antoni Llunell i aquelles dels successors de Jaume Martí. La mateixa possessió era alou del presbiteri de Santa Maria i Eulàlia de Barcelona, per la qual cosa cada any els possessors de la terra eren obligats a correspondre un cens anual de 5 sous durant la festa de Sant Miquel al setembre. Aquest va ser venut a Jaume Vendrell, en canvi, per Damià Sans com a procurador del presbiteri de Santa Maria i Eulàlia de Barcelona el 6 de desembre de 1513, amb document emès pel notari Bartomeu Torrent.
Amb aquesta acta es va renunciar a tota llei, constitució, costum o epístola pontifical contrària. Melcior Vendrell, Pere Joan Vendrell i Caterina Vendrell van signar el 6 de maig de 1575, en presència dels testimonis Joan Carbonell i Antoni Rossell, escrivans de Barcelona.
Van signar també Francesc Terre, prevere de la seu de Barcelona i rector de l'església de Sant Joan Despí, Anna del Bosc, abadessa de Sant Pere de les Puel•les de Barcelona, Gerònima Pujol i ... Torres, monges de Sant Pere de les Puel•les. El 3 de maig de 1575 Lluís Miquel Bartomeu, prevere de Santa Maria i Eulàlia de Barcelona, va signar en presència del clergue Antoni Morer, de l'escrivà Pere Roig i del notari públic Onofre Alonso.
Va signar i tancar l'acta el notari públic Baltasar Puigiener de Barcelona.
